Plou

Plou..., i fa vent, i trons i llamps.
Els carrers silenciosos, foscs i humids, i fulles d'arbres esvalotades d'aquí cap allà. Obro una mica la finestra per sentir més propera la remor de la pluja perdent-se carrer enllà, el degoteig de canals i teules, el llenguatge de gotes entremaliades relliscant sobre els vidres.
I ja dins el llit, en la obscuritat, sols escolto. Instants de felicitat, de vida, d'un regal de tardor.
Però per sobre de tot, saps què vull? Trobar-te entre els meus llençols, i a l'aixopluc de tempesta, lliurar-nos pell a pell, com dues petites gotes que es fonen, lleugeres, en el tot. I adormir-nos, arraulits l'un en l'altre, mentre a fora plou...i fa vent, i trons i llamps.



"Plou i a defora bufa es vent
que me fa sentir petit
com un granet d'arena..."

...

Es senyal de terra humida,
d'herba verda i de frescor,
desperta't i vine,
aquest temps convida a fer l'amor"


Plou. (Tomeu Penya)