Teatre

Mai he sabut fingir, però començo a comprendre que un dels pocs camins possibles és aquest joc que vaig descobrint, en que m'invento somriures i en que com una nina en carnestoltes, trec de l'antic armari el tratge de la felicitat i la màscara de l'alegria. Que tanmateix segurament és el millor tan per ells com per mi. I sempre em queda pensar en el que pot canviar un sol somriure.

Comença la funció.