Dies certament extranys. Els exàmens a la cantonada. Autosermonejant-me: que he d'estudiar com fa temps. Estires i amolla amb aquest cap que es dispersa com un ocellet cel enllà entre divagacions repetitives i sense sortida. Uns objectius a la cantonada. I pugnant diàriament amb mi mateixa quan em manca no sé què. I entre exilis, proscrits i preguntes refotudament existencialistes, l'estiu a la cantonada. I molta feina. I algun company torracollons potser, o no. I més feina. Tot sigui per un bon motiu, tot sigui per poder prendre el timó i començar a veure-hi clar.
posted by Dunna at 5:46 p. m.
6 Comments:
Que tinguis molta sort!!
pren el timó, ni que costi!
què fort. a mi em passa igual. deuen ser els aires del temps. o no.
I jo, que fins fa un any, encara tenia examens al juny....
Sí, els examens hi fan molt, no no són la causa principal. Només s'afegeixen al banyat! Deuen ser els cicles que es tanquen, i s'bren, es tanquen, i s'obren...
gràcies mx,...poc a poc el començ a prendre bellosoli,...
...tots hauríem de tenir un examen al juny: fer un bon foc de sant Joan i cremar tot el que sobra!
...sí ombreta, això passa, però cada cop em fa menys por que s'obrin i tanquin cicles!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home