diumenge, d’abril 09, 2006

Abraçades

Els ulls li brillaven:a les mans, impacients i tremoloses, aquelles abraçades que li havia promès des de l'hemisferi austral. Després de la llarga espera,a la fi entenia el seu significat, un significat que anava més enllà de la capçalera, de les pàgines d'un llibre: unes paraules només per a ell, unes abraçades només per a ell...La mirada se li humitejà...





EL MUNDO

Un hombre del pueblo de Neguá, en la costa de Colombia, pudo subir al alto cielo.

A la vuelta, contó. Dijo que había contemplado, desde allá arriba, la vida humana. Y dijo que somos un mar de fueguitos.

—El mundo es eso —reveló—. Un montón de gente, un mar de fueguitos.

Cada persona brilla con luz propia entre todas las demás.

No hay dos fuegos iguales. Hay fuegos grandes y fuegos chicos y fuegos de todos los colores. Hay gente de fuego sereno, que ni se entera del viento, y gente de fuego loco, que llena el aire de chispas. Algunos fuegos, fuegos bobos, no alumbran ni queman; pero otros arden la vida con tantas ganas que no se puede mirarlos sin parpadear, y quien se acerca, se enciende.

El libro de los abrazos, Eduardo Galeano




Algú ho va veure:

aquell dia de fred siberià,
mentre s'apagava el sol,
ens vam encendre

4 Comments:

Blogger bellosoli said...

m'agrada molt aquest del fred siberià, de com en apagar-se el sol s'encenent els protagonistes.

Sí que és cert que no hi ha dues flames iguals, per això ens fa tanta por perdre la que ens agrada. Suposo que si n'hi ha una que ens ha mantingut vius, també n'hi haurà una altra, i una altra, i moltes. Només cal ser pacient. El difícil és analitzar-se i saber quin tipus de flama som.

12 d’abril, 2006 00:40  
Anonymous Anònim said...

Massa temps, que no m'encenc.

14 d’abril, 2006 14:41  
Blogger Dunna said...

bellosoli, supòs que no és fàcil saber qui ets, però crec que contagiar-nos de la passió de viure no ha de ser tan difícil...

niqmad,...no sé si creure'm-ho...la mà que dispara la càmera fotogràfica té molta encesa ;)

17 d’abril, 2006 19:35  
Anonymous Anònim said...

Eduardo Galeano! genial... Jo crec que de flames n'hi ha de semblants, però no iguals.

04 de maig, 2006 13:00  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home