Camino, entre passes frisoses,
tocs de clàxon i ànimes ambulants.
Et busco en cada rostre,
en cada mirada fugaç,
en cada gest cansat,
en cada somriure adormit.
Sempre et vaig buscant entre la gent.
tocs de clàxon i ànimes ambulants.
Et busco en cada rostre,
en cada mirada fugaç,
en cada gest cansat,
en cada somriure adormit.
Sempre et vaig buscant entre la gent.
posted by Dunna at 12:29 a. m.
8 Comments:
El dia que no busquis, trobaràs allò que busques; així sol passar sempre.
cert... no busquis... i trobaràs...
...només troba aquell qui sap què cerca... potser són més importants les preguntes -fer les preguntes encertades- que les respostes però...
moltes vegades buscam i no sabem ben bé el que...potser quelcom perdut que es va emportar la mar...i qui sap si després de la maror ens ho tornarem a trobar mig amagat entre la sorra...
No busquis, no sigui que ho trobis...
i què en faríem de la vida i dels nostres cossets sense aquesta sensació de que ens falta quelcom? sensació que de vegades t'ofega, que és un enyor, com el gust de la saladina sobre la pell, que no se'n va, i d'altres, és quelcom que ens empeny a seguir endavant, el misteri i l'emoció d'obrir portes noves... i de vegades, rera la porta, una sorpresa ens espera amb un somriure burleta...
Entenc prou bé que es sent en buscar algú entre la multitut. Porto mesos desitjant que la casualitat em faci trobar algú a qui, per altra banda, em fa por trobar-me. Atent, sempre atent a que no s'escapi el moment... afortunadament els caps de setmana marxo cap a Tarragona. Allí sóc lliure, sé que no me la trobaré, sé que puc caminar tranquil, relaxat, sense haver de buscar entre la gent.
De vegades, només de vegades es troba allò que es busca. El que noe es busca es troba sempre.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home